Ahir el Barça ens va donar un altre moment d’alegria. A banda del bon joc que està fent esta temporada i de tenir quasi guanyada la lliga en una exhibició espectacular al camp de Madrid, este Barça s’ha classificat para la final després d’un partit agònic amb un golàs d’Iniesta.
Això fa que estigue molt content perquè crec que s’ha fet justícia al bon futbol. Jugar com està jugant el Barça no és gens facil. És molt més difícil construir que destruir i esta temporada s’ha demostrat que la única forma que hi ha de parar este Barça és a base tancar-se be i esperar la contra. Lo dissabte passat al Bernabeu es va veure. Lo Madrid va intentar jugar de tu a tu contra lo Barça i per mi va ser un greu error. Quan tens 2 crack al mig del camp com Iniesta i Xavi que maregen les seues pròpies somres per com remenen la pilota estàs venut si intentes jugar com ells. El que me va donar més alegria del dissabte no és que el Barça fes un 2-6 al Bernabeu sinò que va triomfar lo futbol, les ganes de jugar la pilota, de crear!.
Ahir l’arbit es va ajudar clarament i no ho negaré, tot i que es va equivocar clarament en la expulsió d’Abidal. Al partir d’anada també nes van birlar un penalti a Henry i haurien d’haver expulsat a Ballack. A banda d’això es va veure que l’equip que va anar a guanyar va ser el Barça. Els altres van anar a fer resultadisme, a esperar les errades dels rivals. Entenc que això ho facigue un equip inferior, però un equip com el Chelsea, amb tans bons jugadors no hauria de jugar així. Ara no sóc tonto. També s’ha d’entendre que aquí el que conta és guanyar i en una batalla totes les armes són bones.
Dona igual. A natros la classificació del Barça ens dona doble satisfacció. Anem a Roma i triomfa lo bon futbol!!
Una de les coses bones que té twitter per mi és la possibilitat de saber que es diu en un determinat moment sobre un tema determinat. Por exemple, lo dia del Madrid 2-6 Barça vaig fer una búsqueda de #Madrid per veure que deia la gent sobre el partit. D’esta forma vas copsant les opinions dels Twitteros. Per això a mi me va molt be el TweetDeck ja que amb ell puc monitoritzar la gent que segueixo, les repliques a mi o el missatges directes que m’envien (amb la versió 2.5 també les actualitzacions del Facebook). TweetDeck és un client d’esciptori que funciona amb Adobe Air.
Avui he trobat Tweet Grid un client web de que permet també monitoritzar cerques a Twitter i que crec que pot ser molt útil. A més pots configurar la graella (grid) de quantes cerques vols fer. Així que ja sabeu. Si esteu ficats en el món de Twitter crec que és una eina que pot ser molt útil per aprofitar una de les grans funcionalitats de Twitter: el que la gent parla sobre un determinat tema.
Estos dies estic fent servir TweetDeck com a client per Twitter. Normalment feia servir la mateixa web de Twitter o en el cas de la meua HP6915 usava el web http://m.slandr.net o be el Fring. Prefereixo usar aplicacions web perquè sempre les tens en qualsevol ordinador.
Com a client de Twitter també havia fet servir el Twhirl però no m’acava de convencer. L’únic bo que tenia era que tan pronte com rebia un nou twitt apareixia un pop-up avisant-me al costat de l’icona.
Però ara crec que ja he trobat un client que val la pena. Es tracta de TweetDeck, un client que funciona a través de l’Adobe Air. Això fa que es pugui usar tan en Windoes, MAC i Linux. Jo concretament el faig anar a la feina en una Ubuntu i a casa en un Windows XP.
En principi buscava un client de Twitter que em permetés organitzar els twitts per grups per organitzar millor la informació. Es com vaig descobrir-lo. Lo bo que té és que incorpora a la vegada una gran quantitat d’utilitats.
TweetDeck t’organitza la informació per columnes. En un principi tens la columna dels missatges del que segueixes, una altra de les repliques que reps i una altra dels missatges directes. A partir d’aquí t’aniran apareixent columnes per cada grup, per cerces, per quan visualitzes un perfil, o uses alguna altra de les aplicacios que incorpora
Entre les utilitats que incorpora tenim:
Acursadors de URL. Pots triar entre una llista de 13. Entre altres twurl, tinyurl,bit.ly, budURL, etc
Accés a Twitpic per publicar una foto. ( a mi però no m’ha anat)
Opció de búsqueda com el Summarize (recentment adquirit pel mateix Twitter). Per mi una maravilla perquè un cop fas una búsqueda per una paraula la columna es queda oberta i llavors es van actualitzant automàticament. Per posar un exemple suposem que faig una búsqueda de la paraula Amposta. S’obrirà una columna amb els Twitts on aparegui la paraula Amposta. A partir d’aquí, si deixem la columna oberta, qualsevol twitt que contingui la paraula m’anirà apareixent en aquella columna. Una genialitat!!
TwitScoop on et mostra en un núvolles paraules més populars a Twitter.
A la feina, al tenir els 2 monitors molts cops el tinc posat en un d’ells. Així estàs al cas de qualsevol nou post que hi hagi. I sobre tot el tema de la búsqueda és molt útil per estar al corrent d’una notícia. Imagineus per exemple quan va haver l’accident de Barajas en que la gent anava actualitzat publicant la informació sobre l’accident podries estar al cas de les novetats d’una forma immediata. O si t’interessa a veure que diu la gent sobre Messi. Fas una cerca de Messi i estaràs alcas del que va dient la gent sobre ell
I a banda d’això enganxa perquè quan hi ha un nou twitt surt un pop-up i a més també emet un soroll (que es pot desactivar). Això fa que qun reps l’avís estigues contínuament consultant-ho.
Microsoft ha creat la seva alternativa o millora dels Codis QR. Concretament són el High Capacity Color Barcodes. Paralel·lament han presentat en el CES el programa Microsoft Tag per iPhone que permet llegir aquests codis amb el iPhone.
Taula rodona “DEL CINEMA AL YOUTUBE AL NOSTRE TERRITORI“, que comptarà amb:
·Àngel Miñana, estudiant ampostí de cinema i director del curtmetratge Secretos Enterrados, que serà produït per l’Escola de Cinema de Barcelona (ECIB) i que es rodarà en format cinema a Amposta
·Representants de Kutrefacto, productora ebrenca de curtmetratges de terror. El seu darrer treball, El hijo del Naranjo
·Jordi Antich, ulldeconenc autor de diversos documentals, organitzador de diferents festivals de música i exposicions, actualment treballa d’auxiliar tècnic a TV3.
·Pau Itarte, d’Ulldecona, autor del tràiler documental Sin Piedras. Persona rellevant per la seva trajectòria al món audiovisual ebrenc pendent de confirmar.
Dia: divendres 16 de gener
Lloc: Consell Comarcal del Montsià, Sala Emili Vives.
Ho havia vist ja fa temps però sobretot me vaig fixar quan vaig fer el viatge a Japó en solitari. Són les codis QR, un mena de codi de barres bidimensional on es guarda informació. Els creadors va ser una companyia precisament japonesa anomenada Denso-Wave en 1994. Es caracteritzen per tenir 3 quadradets amb un punt al mig a 3 de les 4 cantonades i que serveixen de referència.
La sigla “QR” es va derivar de la frase anglesa “Quick Response” (”Resposta Ràpida” en Català) doncs el creador aspirava a que el codi permetés que el seu contingut es llegís a alta velocitat. Inicialement es van començar a utilitzar com etiquetes pel inventaris en la indústria, però amb la possibilitat creixant de llegir aquests codis QR des dels mòbil (com passa a Japó) s’ha extés el seu ús en notícies i anuncis. La informació que pot contenir pot ser o un missatge, o un adreça web o una targeta de visita.
Per fer-lo anar, només cal apuntar la càmara del mòbil al codi QR i immediatament aquest llegirà la informació que conté. D’aquesta forma per exemple, en el cas d’una web, ens estalviem l’haver de picar tota l’adreça des del mòbil.
Ahir vaig poder provar un lector de codis QR per a la HP6915, concretament el i-nigma la veritat és que té un funcionament bastant sencill. Obres el progama i llavors s’activa la càmara de la PDA. Apuntes a la imatge del Codi QR i immediatament llegeix el missatge. En el cas que sigui una URL automàticament t’apareix l’opció d’anar a aquella adreça.
Al Japó, esta tecnologia està molt extesa. Allí és comprensible perquè tenen tarifes de navegació amb el mòbil molt barates. Una de les coses que em vaig fixar era que la majoria de gent, sobre tot els joves, estan continuament navegant amb els mòbils. Recordo per exemple que al costat meu es va sentar una noia amb un bebe a l’esquena, que mentres feia el trajecte anava mirant pel mòbil diferents cotxets per bebes.
Aquí al nostre país poc a poc es va introduint i amb les tarifes planes de navegació com tenim per exemple amb els iPhone, pot tenir també molt d’èxit.
Per acabar us deixo aquí un codi QR per qui vulgi provar-ho.
La segona Nit a l’àtic del cicle 2008/2009 tindrà lloc el 12 de desembre a les 20:30 hores al Casal d’Amposta. Es parlarà sobre Art i disseny a la xarxa amb un marcat caràcter didàctic que farà d’aquesta activitat un lloc de visita obligatòria per a gent de totes les edats, fins i tot, per a aquells que no tinguin coneixements previs sobre les matèries que es tractaran.
Com és costum, s’obriran diverses vies de seguiment i participació:
El procés d’inscripció per obtenir crèdits de lliure elecció per als estudiants universitaris (URV) i reconeixement de l’activitat per part del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya com a activitat formativa per als professors estarà obert fins a l’acabament d’aquesta xerrada.
L’accés serà gratuït i no caldrà estar inscrit per participar a les Nits a l’àtic excepte en els casos comentats anteriorment, però es recomanable que tothom s’hi inscrigui per tal d’evitar problemes d’aforament.
Tota aquesta informació i molta més es troba disponible al web oficial de les jornades: http://atic2.cat
En pràcticament tots els temples del Japó que vaig visitar hi havia una sèrie d’elements comuns que s’anaven repetint.
Urnes d’incens.
La gent crema les barretes d’incens i el que fa es amb els braços, tirar-se la fum per sobre.
Rentadors.
Hi ha unes fonts d’on surt aigua i també uns caços per agafar l’aigua i rentarse. El procediment és més o menys.
Agafes el caço en la ma dreta i te tires l’aigua en el braç i la ma esquerra
Deixes el caço
Agafes el caço en la ma esquerra i te tires l’aigua en el braç i la ma dreta
Aprofites per rentar-te la cara
Papers i fustes
La gent compra paperets o fustes on posa els seus desitjos i acontinuació els posa en uns suports. Evidentment molts turistes segueixen el rituals i per això entre les fustes trobes missatges en anglès, francès, italià, etc en mig de missatges en japonès.
I un d’ell s me va cridar l’atenció perquè donava suport a Obama amb la famosa frase “Yes we can”.
Ahir vaig poder provar un lector de codis QR per a la HP6915, concretament el 
Recent Comments