Lleugerblog

Uncategorized curses muntanya Ebre

Avui, sense cap tipus de dubte, passarà a la història per la gran nevada que ha caigut a Barcelona. Des les 13h més o menys que ha començat a nevar i són les 19:30 i encara neva. Al principi s’esvaia en seguida però al final a quallat la neu i aquí he recollit algunes de les imatges per recordar.

Per veure la col·lecció completa.

neu neu Barcelona

Diumenge al matí toca llevar-se pronte i a entrenar. Pensava anar a fer part del ciurcuit de la Cursa de la Foradada però com que anava just de temps decideixo canviar recorregut i fer part de la Cursa DuExtrem d’Amposta, concretament el recorregut circular que va del creuament de 7 piques-Racó de Cederilles – Font de la Tina – Barranc de la Zona Mas de Miralles i retorn al cotxe.

Amb el cel tapat però amb bona temperatura em calço les noves bambes que m’he comprat les Brooks Cascadia 5 que subtitueixen a les Salomon que tan bon resultat m’havien donat però que ja començaven estar atropellades.

Comença a pujar per la carretera que es dirigeix a Freginals pel darrera i a 500m et desvies a ma esquerra per una pista cap a la pujada a Cederilles. De moment les bambes be. La pista deixa pas a una sendera que zigzaguejant puja  escarpadament cap a dalt de Cederilles. Un cop a dalt i en 23min a recuperar líquid i a iniciar la baixada pel darrera cap a la Font de la Tina. Paro per lligar-me ve les Brooks que trobo que les porto soltes  i a continuar. Un cop baix tiro a la dreta i a afrontar la pujada cap al  Pla de Gallo. És el 4t cop que faig este recorregut i la veritat és que lo record que tinc és que en algun moment hi ha alguna rampeta que te quedes literalment clavat. A mitan pujada comença a ploure.Que dic a ploure és pedra el que cau. No es nota molt perquè los arbre van tapant però en arribar a dalt de tot que està tot despejat de vegetació si que es nota. Amb l’aigua un problema que ja vaig poder comprovar quan vaig estrenar les Salomon. Les sabates patinen amb les pedres banyades i per això has d’anar mirant d’evitar-les i a anar xafant tot el possible la terra. Això no evita que fotigue una primera relliscada i acabe en lo cul a terra. També provoca que baixi considerablement el ritme i vaigue   baixant en temor. Arribo a baix fins la pista/carretera del Mas de Miralles. Ara ja només queda passar el barranquet on s’graeix que encara estigui la corda que van posar per la Duet Extrem i a fer la part final fins al cotxe. Entrenament completat en 1h40m en 12-13Km. De pena però per les condicions és lo de menys.

correr correr Montsià Amposta

compltada la 3a cursa del circuit

correr correr Miravet muntanya Terre Ebre

Aquest és el rellotge que he adquirit recentment per correr. És un rellotge que la seva principal característica és que amb la funció cronòmetre tens fins a 50 Laps, és a dir, que pots guardar fins a 50 temps parcials. El vaig comprar principalment pensant en la Marató de Barcelona ja que d’aquesta forma puc guardar el temps de pas par cada un dels 42Kms.

Va molt be perquè si corres sempre pel mateix lloc o en una zona on tens delimitades distàncies de per exemple 1Km pots saber en tot moment a quin ritme vas. En el meu cas que corro per la Diagonal entre Francesc Masià i el Parc Cervantes ja hi ha marcats distàncies cada 200m. O si vaig a correr per la carreterata del canalet  entre Amposta-La Ràpita també tinc referències cada Km.

A banda d’això altres característiques del rellotge:

• Fins a 3 zones horàries diferents (en el meu cas tinc Amposta – New York – Tokyo).
• Cronògraf de fins a 100h amb 50Laps
• 3 alarmes diferents amb modo backup de 5min i programables com: tots els dies de la setmana, dies laborables o caps de setmana.
• Conservació de la bateria amb el mode Sleep
• Possibilitat de treure els menus que no fas servir
• Timer de fins a 24h amb 2 modes countdown/stop (CS) i countdown/repeat (CR)
• Water Resistant fins 200M

correr Timex correr

Millor regust de boca m’ha quedat després de completar la Cursa Lo Frare a Ginestar, 2a prova del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de L’Ebre-Trofeu Pam i Toc. I és que  després del fiasco  de la Cursa del Pastisset de Benifallet, on vaig patir rampes a la part final de la pujada  a la Creu Santa, havia quedat un xic decebut. Amb una distància més curta, 22Km  de Lo Frare per 25Km de la del pastisset de Benifallet i sobretot per un menor desnivell positiu el resultat per mi va ser millor.

La carrera va començar amb petit recorregut pels principals carrers de la localitat fins a sortir del poble amb uns Kms barreja d’asfalt i pista i amb una lleugera pujada fins arribar a una primera sendera amb fort pendent i on evidentment es va formar el primer tap. He de reconèixer que este tap a mi em va anar be per recuperar aire. Acostumat a entrenar en pla estes pujades al trot no són el meu fort. Aquesta sendera bastant vertical ens portava al primer collet coronat per una senyera i després baixada pronuncida on vaig intentar adelantar alguns dels que tenia endavant.

A partir d’aquí venien el 2 punt més durs del recorregut. Les Càrcoles i el Tossal de Pena-roja. En algun moment del recorregut l’organització havia posat alguna corda amb molt bon criteri.

Després de completar la primera la part mes dura del recorregut arribo al  Km 10 amb un temps  1h33m per iniciar un descens molt ràpid fins arribar a una pista amb lleugera baixada fins arribar al Km 15 on passo amb un temps de 2h. En aquest punt venien 3 collets al llarg on vaig començar a notar les cames i on vaig mirar d’anar en compte que no m’agafés alguna rampa. Després d’això , 6Kms de pista fins  arribar a la meta. Per mi ideal pel tipus d’entrenament que estic fent i on vaig poder superar a 7 o 8 corredors que tenia davant meu. S’agraeix que en el últims metres vaigues sentint  per megafonia el teu nom I en arribar, retorn del xip, recollida de la bossa del corredor i cerveseta per recuperar-te. Llàstima que portava pressa perquè també esperava una magnific pan tomaquet en salsitxa i botifarra. De totes formes en lo cansat que estava no m’hagués entrat en aquell moment. Felicitar a l’organització de la prova per lo bonic del recorregut, lo ben senyalitzat i net que estava tot el recorregut i també l’esforç realitzat en organitzar esta cursa.

correr Cursa Ginestar Pam Toc Terres Ebre muntanya

Atictes, amb la col.laboració de la URV, organitza la primera
xerrada del cicle “Nits a l’atic 2009/2010″ que tindrà lloc a l’edifici
Betània del Campus Terres de l’Ebre de la URV a Tortosa el proper
divendres 4 de setembre a les 20,45h. (Camí Betània 5, 43500 Tortosa)

La xerrada, sota el títol “El model de negoci de Google”, serà impartida per Alonso Alarcon, Estratega d’Adwords vingut expressament des de les oficines a Europa de Google, situades a Dublin, Irlanda. La xerrada serà íntegrament en català.

Adwords, servei en el que treballa l’Alonso, és el mètode que
usa Google per fer publicitat patrocinada, basada en l’aparició de
petits anuncis que apareixen de forma rellevant al costat dels
resultats de recerca del buscador d’internet més conegut del món.

El que ens explicarà el ponent serà bàsicament el següent:

- Com un buscador d’Internet ha arribat a tenir la talla mundial que té en l’actualitat?
- Com guanya diners Google?
- Com ho fa Google per superar l’actual situació de crisis econòmica?

En acabar el nucli central de la xerrada l’Alonso ens explicarà les
possibilitats laborals que hi ha actualment per treballar a Google,
valorada any rera any entre les 5 millors empreses del món per
treballar.

Posteriorment, i per acabar, hi haurà torn obert de preguntes amb el ponent.

Com és costum, s’obriran diverses vies de seguiment i participació:

• Twitter: un micro-bloc només de text.
• AtictesTV: connexió de vídeo en directe + xat.
• Web mòbil.

L’accés serà gratuït.

Tota aquesta informació i molta més es troba disponible al web oficial de les jornades: http://atic2.cat

Organitzen l’activitat Atictes i col·labora la Universitat Rovira i Virgili.

Per qualsevol dubte o informació addicional, t’atendrem al 699443267

atictes

Tot i que fa molt de temps que no faig servir este bloc i me sap greu. Trobo que no es mereix este abandonament després de casi be 5 anys. Tinc la sensació que ha passat una mica el boom dels blocs i que aquests han passat de moda. En general i jo estic entre ells, la gent ens costa escriure i preferim ser més concisos. Per això l’èxit per mi d’altres eines socials com ara Twitter o Facebook.

L’últim post meu va ser del 7 de maig quan el Barça es va classificar para la final de la Champions de Roma. Des d’aquell dia , en el terreny personal m’han passat varies coses:

1. Vaig anar a Roma a la final de Champions.Previament vaig haver de trobar entrades cosa no massa fàcil.

2. He fet un creuer pel Mediterrani amb tota la família: pares , germans, cunyats i nebots. En una de les parades va ser quan vaig poder assistir a la Final de la Champions.

3. He superat un exàmen de promoció interna a la feina amb el que estabilitzo més la meua situació.

4. Vaig assistir a un dels concerts d’U2 a Barcelona de xiripa. Oh com meu vaig passar.

5. He fet una primera setmana de vacances fent un dels reptes pendents. La Carros de Foc. Tot i que en cagarrines l’he aconseguit completar.

I no se si em deixo alguna cosa més. La qüestio és que ja he tornat.

Uncategorized

Ahir el Barça ens va donar un altre moment d’alegria. A banda del bon joc que està fent esta temporada i de tenir quasi guanyada la lliga en una exhibició espectacular al camp de Madrid, este Barça s’ha classificat para la final després d’un partit agònic amb un golàs d’Iniesta.

Això fa que estigue molt content perquè crec que s’ha fet justícia al bon futbol. Jugar com està jugant el Barça no és gens facil. És molt més difícil construir que destruir i esta temporada s’ha demostrat que la única forma que hi ha de parar este Barça és a base tancar-se be i esperar la contra. Lo dissabte passat al Bernabeu es va veure. Lo Madrid va intentar jugar de tu a tu contra lo Barça i per mi va ser un greu error. Quan tens 2 crack al mig del camp com Iniesta i Xavi que maregen les seues pròpies somres per com remenen la pilota estàs venut si intentes jugar com ells. El que me va donar més alegria del dissabte no és que el Barça fes un 2-6 al Bernabeu sinò que va triomfar lo futbol, les ganes de jugar la pilota, de crear!.

Ahir l’arbit es va ajudar clarament i no ho negaré, tot i que es va equivocar clarament en la expulsió d’Abidal. Al partir d’anada també nes van birlar un penalti a Henry i haurien d’haver expulsat a Ballack.  A banda d’això es va veure que l’equip que va anar a guanyar va ser el Barça. Els altres van anar a fer resultadisme, a esperar les errades dels rivals. Entenc que això ho facigue un equip inferior, però un equip com el Chelsea, amb tans bons jugadors no hauria de jugar així. Ara no sóc tonto. També s’ha d’entendre que aquí el que conta és guanyar i en una batalla totes les armes són bones.

Dona igual. A natros la classificació del Barça ens dona doble satisfacció. Anem a Roma i triomfa lo bon futbol!!

Barça Barça

Una de les coses bones que té twitter per mi és la possibilitat de saber que es diu en un determinat moment sobre un tema determinat. Por exemple, lo dia del Madrid 2-6 Barça vaig fer una búsqueda de #Madrid per veure que deia la gent sobre el partit. D’esta forma vas copsant les opinions dels Twitteros. Per això a mi me va molt be el TweetDeck ja que amb ell puc monitoritzar la gent que segueixo, les repliques a mi o el missatges directes que m’envien (amb la versió 2.5 també les actualitzacions del Facebook). TweetDeck és un client d’esciptori que funciona amb Adobe Air.

Avui he trobat Tweet Grid un client web de que permet també monitoritzar cerques a Twitter i que crec que pot ser molt útil. A més pots configurar la graella (grid) de quantes cerques vols fer. Així que ja sabeu. Si esteu ficats en el món de Twitter crec que és una eina que pot ser molt útil per aprofitar una de les grans funcionalitats de Twitter: el que la gent parla sobre un determinat tema.

Uncategorized