Crònica de la 3a Cursa de les Fonts
Aquest diumenge 25 d’abril de 2010 es celebrava la 3a Cursa de les Fonts de Xerta. Després de no poder correr la Pujada a la Forada per malaltia i de faltar a la Cursa de la Pobla de Massaluca i la Marató de la Fageda de la Sènia agafava en ganes esta prova. El recorregut, de 25.5Km i un desnivell positiu de 1700m. que tenia el seu punt culminant amb la pujada a la Coscollosa de 879m. També era la primera prova en que podria comprovar el comportament del meu nou calçat, les Brooks Cascadia 5. Tot i que últimament havia baixat el ritme d’entrenos volia saber quin era el meu estat de forma.
Començava la prova a les 9:15 després que les noies sortissin un quart d’hora abans. En principi, com sortim tots en ‘peloton’ que poc a poc es va estirant. Jo al meu ritme i mirant d’apegar-me algú que tingui un ritme semblant. Tot i que al principi el dia estava emboirat ja de principi es va veure que faria molta calor. Per això es d’agraïr que hi haguessin tants d’avituallaments. També s’ha de felicitar perquè en molts punts posava el punt kilomètric en que un es trobava. D’aquesta forma tenies referència de quant havies completat i quan et quedava.
Després de passar per la Font de Bimboraig venia la baixada cap a les Font de Nadal i de Perera. A partir d’aquí pujada cap a La Coscollosa, passant per la Font de la Vall d’Infern. Molt bonica esta part amb vistes del poble de Paüls. En quest tros, jo vaig intentava seguir el ritme d’un grupet de 6 o 7. Però després l’avituallement previ a la pujada final em va agafar una bona pàjara. És allò que no tens ni forces per pujar. Per això va ser una ascensió molt lenta.
Un cop he arriat a dalt, ja penso que portem poc més de 14Km i només en queden uns 11Km. A més, en principi tot és baixada. Començo a baixar i llavors él patiment és un altre. Són els peus. Confirmo una cosa que intuïa. Estes Brooks no em van ver. Pot ser és psicològic però són massa amples pel meu peu tan estret i em començo a destrossar la planta del peu. Això sumat a que el cansament comença a aparèixer faran que la 2a part del recorregut sugui un suplici. És en aquest moment on pel cap et passen moltes coses. Que si no estava prou entrenat, que si les menjades dels últims dies no han estat les adients bevent poca aigua, o si no calia beure una botella de vi al sopar d’ahir. L’únic que puc fer és anar consumint quilometres fins al final. De totes formes es frustrant veure com te van adelantant la gent poc a poc.
Sinò estava prou malament per acabar-ho d’adobar, arribant a la Font Nova em vaig entrabancar i a terra. A més de xafar-me l’ungla de la ma dreta, estrabada al bessó, simptoma inequívoc del cansament acumulat. Però no hi havia més remei que seguir.
Al final ens vam ajuntar 4 i vam fer el que quedava junts. Arribar a la meta va ser un descans total. Llàstima que portava pressa. No vaig poder ni degustar lo ‘magnífic’ plat de pasta. Va ser recollir el diploma, agafar una coca-cola i la bossa del corredor i cap al cotxe.
Ja veurem si la cosa millora al Reguers d’aquí a 15dies a la Cursa del Vent.












Recent Comments